- Desastre ecològic.
- Sense arbres, sense plantes ni flors,
- la terra no té contrast:
- gris sobre blanc, negre sobre gris.
- La cendra es va apoderar del paisatge
- que ja no és més que una silueta.
- No hi haurà verd a la primavera,
- ni grocs a la tardor,
- ni els vermells violents
- de les roselles silvestres.
- Tot està mort o quasi mort:
- la terra resseca, cremada, no té gorja.
- No pot beure!
- No hi haurà llavor que germini,
- que obri un terròs,
- que broti valenta
- desafiant les ments malaltisses
- dels que recremen els boscos
- que els seus pares ja havien cremat.
- la terra calba
- ha deixat de ser humida,
- ha deixat de ser fèrtil.
- Visió fotogràfica, d'imatge esvaïda
- a mig revelar.
- Mimetisme decadent:
- els homes es tornen cendrosos
- com morts que marxen i marxen,
- sense trobar cap rierany,
- cap rajolí d'aigua pura,
- una flor per olorar,
- un niu, un ocell,
- un amor color de rosa,
- perquè el rosa no existeix.
- El cel ennegrit pels fums de les fàbriques
- ha esborrat els contorns de les coses,
- ja no és possible distingir l'horitzó.
- Els homes-cendra, abatuts
- i maleint el desastre ecològic,
- busquen i busquen un brot d'herba
- que obri una gleva, que l'espongi,
- que la torni humida,
- que els doni l'esperança
- d'una terra més verda.
- Poema cercat per Núria Risco. 2n Bat A
jueves, 15 de diciembre de 2011
Poema: Desatre ecològic
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario